Sessió de fotos. 27.01.2006.

Ramon Aguilar Moré. Pintor.

És un divendres plujós de gener. L’ Aguilar Moré mira a través del balcó. Som al seu àtic de Sant Gervasi. Sortim al terrat i guaita el cel amb els pinzells a la mà. El gat apareix de tan en tant. Sorolls llunyans de la minyona a la cuina. Dibuixos penjats de jazz, ballet i circ. Olors de pintura i dissolvent al taller; sentors mediterrànies als quadres. Tot és molt aguilarmorenià, inconfusible, començant per ell mateix i la seva barba aguilarmoreniana, icona de l’art català; pel cabell sedós i ondulat d’Aguilarmoré; pel seu català polit de la Barcelona republicana; per les seves noies tendres de llavis molsuts i ulls nubians, egipcis, grecoromans; de gat, de vacances a Cadaqués i d’exili al sud de França... Retratar-lo al seu sancta sanctorum és documentar 60 anys d’exposicions, 80 anys d’una vida prolífica que a més recull el pòsit artístic de generacions anteriors, entre les quals el fotògraf Napoleón, que immortalitzava a les Rambles tan nobles centreeuropeus com xeics àrabs... I tot està classificat en llibres, arxius, dotzenes de carpetes d’obra, de fotos d’obra, d’escrits sobre l’obra... L’Aguilar Moré posa davant el llenç a mig fer. Contra la finestra. Amb els estris. Agafant el gat que fuig... El matí s’escola dolçament... Encara plou a Sant Gervasi i la minyona canta.