L'ARCO de la crisi m'ha semblat paradoxalment revifador. Es parla d'un retorn als clàssics i d'un replegament dels galeristes respecte a segons quins emergents que segur que serà saludable pel panorama artístic. La tan denostada escultura d'Eugenio Merino a l'estand d'ADN, amb un rabí, un capellà catòlic i un imam, tots ells en actitud d'oració i amb els seus llibres sagrats barrejats, no em va semblar que impliqui la càrrega negativa que li atribueixen l'ambaixador d'Israel i resta de crítics que han sortit als mitjans. El quadre més car, la cara de Bacon, que ha sortit a "Público" enfrontada a la meva, porta -pel que es veu- tants Arcos essent l'obra més cara que potser se l'hauria de considerar el baròmetre de la Fira...