Reprodueixo una versió literària del saló de maig a càrrec de Jordi Agràs, president del Centre de Lectura: http://agenda.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=48136&ch=16 que la gaudiu!

La primavera torna a la ciutat. Mentre des del Centre de Lectura les roses omplen tots els racons de la vila d’aromes delicadíssimes, un altre jardí floreix: el jardí d’Anquin’s.
Un any més, flors de tots els colors possibles i de diverses textures ompliran les parets de la galeria. Flors fetes amb espàtula, valentes i agosarades, que transmetran el vigor de la nova estació que tot just comença, arraconant els grisos i els ocres d’un hivern que se’n va capcot; flors fetes amb pinzellades petites, executades amb una minuciositat preciosista enderiada a retratar la realitat que ens envolta; i flors tot just apuntades, flors que hi són però que costen de veure, tot i que les sents com et freguen la pell amb la delicadesa que sols les veritables obres d’art arriben a aconseguir. També hi ha flors fetes amb ajut de l’aigua que vesteixen el paper amb pètals d’aquarel·la, prims i eteris; uns pètals que acluquen els ulls avergonyits de veure tanta gent al seu voltant.
Les flors no s’acaben. El Saló de Maig és un jardí ple d’espècies de tota mena. Un jardí antic, amb solera, d’aquells que quan els trepitges t’adones que les plantes hi són arrelades de temps. I que fins i tot les trasplantades de poc, tractades adientment amb la cura i el bon saber fer que donen la sensibilitat i els anys d’ofici –saviesa professional que acrediten els directors i el personal de la galeria–, fan un pam de goig.
El Saló de Maig és un cant a la bellesa i a la feina ben feta. La ciutat l’espera i sap que, quan comenci el temps de la calor, el jardí d’Anquin’s estarà a punt per ser examinat amb la lupa de l’especialista més exigent. Una lupa que no permetrà trobar-hi cap fulla tacada, ni cap pètal rosegat, ni cap flor mig marcida; perquè els artistes, els veritables artistes compromesos amb l’art i les persones que estimen l’art, saben que amb el Saló de Maig no s’hi juga; saben que el Saló de Maig es mereix les millors creacions, que hi siguin trasplantades les millors flors que tenen al taller. També hi trobareu flors de bronze. I de metalls diversos. I flors fetes amb aigua i terra passades pel foc; un foc que els treu els colors amb l’ajut de minerals capriciosos i enjogassats. I flors de pedra, de marbre que transmeten aquella solidesa tan plaent que arriba a fer basarda...
I quan el Saló de Maig obre les portes, les flors que hi són plantades també escampen les seves aromes per la ciutat; unes aromes que esdevenen carícies per als sentits: el dringueig de milers de cristalls que esclaten, la untuositat de l’oli sobre la pell, l’explosió de colors pròpia de l’estació concentrada a les teles i als papers, els reflexos purs i nítids d’un sol tafaner sobre el bronze o sobre els esclats d’una peça magistralment tornejada. Sensacions que ens avisen que la primavera d’Anquin’s ja ha arribat, sensacions que ens omplen i ens satisfan, sensacions que segellen aliances eternes entre la nostra ànima i l’art.
Sigueu benvinguts a la festa major de l’art que és el Saló de Maig, sigueu benvinguts i deixeu que les obres us transmetin les emocions que contenen amagades i que sols vosaltres podreu assaborir.