Catàleg de l’exposició de Morató Aragonés i Aguilar Moré

catalegAguilarMorato«Aguilar Moré i les seves noies tendres de llavis molsuts i ulls nubians, egipcis, grecoromans; de gat, de vacances a Cadaqués i d’exili al sud de França…»

Sessió de fotos. 27.01.2006.
Ramon Aguilar Moré. Pintor.

És un divendres plujós de gener. L’ Aguilar Moré mira a través del balcó. Som al seu àtic de Sant Gervasi. Sortim al terrat i guaita el cel amb els pinzells a la mà. El gat apareix de tan en tant. Sorolls llunyans de la minyona a la cuina. Dibuixos penjats de jazz, ballet i circ. Olors de pintura i dissolvent al taller; sentors mediterrànies als quadres. Tot és molt aguilarmorenià, inconfusible, començant per ell mateix i la seva barba aguilarmoreniana, icona de l’art català; pel cabell sedós i ondulat d’Aguilarmoré; pel seu català polit de la Barcelona republicana; per les seves noies tendres de llavis molsuts i ulls nubians, egipcis, grecoromans; de gat, de vacances a Cadaqués i d’exili al sud de França… Retratar-lo al seu sancta sanctorum és documentar 60 anys d’exposicions, 80 anys d’una vida prolífica que a més recull el pòsit artístic de generacions anteriors, entre les quals el fotògraf Napoleón, que immortalitzava a les Rambles tan nobles centreeuropeus com xeics àrabs… I tot està classificat en llibres, arxius, dotzenes de carpetes d’obra, de fotos d’obra, d’escrits sobre l’obra… L’Aguilar Moré posa davant el llenç a mig fer. Contra la finestra. Amb els estris. Agafant el gat que fuig… El matí s’escola dolçament… Encara plou a Sant Gervasi i la minyona canta.

“Tot és tranquil·litat a l’estudi de Morató Aragonés. Com al paisatge que li fa de fons. Deu ser del Priorat. L’apassiona el Priorat… Sisplau, si pogués pujar una mica la paleta…”

Sessió de fotos. 26.01.2006.
Josep Morató Aragonès. Pintor.

Hi ha molt de brogit aquest dijous al matí al carrer Escorial, a Gràcia. En canvi, a l’àtic del Morató Aragonés s’hi respira la calma… Em pot mirar un momentet sisplau?…Tot és tranquil·litat. Com al paisatge que li fa de fons. Deu ser del Priorat. L’apassiona el Priorat… Sisplau, si pogués pujar una mica la paleta… Tantíssims anys a Barcelona, viatjant, i és fantàstic que el Morató mantingui la parla del Priorat, de Cornudella de Montsant. I no només és l’accent …si vol podem canviar d’escenari…, també s’ha emportat tota la paleta de blaus que aplica a cafès i paisatges: iconografia moratoniana…Aquí, dibuixant, em va molt bé…M’hagués encantat retratar-lo amb aquelles patilles lleonines, el barret i les ulleres negres tan dobles que portava quan jo era petita: “tot es va perdent” m’ha rigut condescendent quan li he dit…No em miri, no…És un col·leccionista d’afectes, si no es fes estimar tant no hauria arreplegat tants artistes a les cèlebres tertúlies que organitzava a La Punyalada, al Samoa, a la Cova del Drac…Unes quantes a través de la finestra i haurem acabat…I no se sent ni un clàxon.

icona_pdficona_pdf

 

 

Etiquetas: