Mor Fríguls Ferrer, el Quixot de l’Havana. Diari Avui. 5.11.2007

FrigulsDilluns, 5 de novembre del 2007
 Cultura i Espectacles

El periodista d’origen català Fríguls Ferrer era tota una institució en la societat cubana d’abans i en temps de Castro, i es va convertir en el degà de la professió

El quixot de l’Havana

Tate Cabré

Aquest estiu moria, als 88 anys, a l’Havana, Juan Emilio Fríguls, degà dels periodistes cubans, personatge singular i carismàtic, considerat un quixot per la seva figura elegant i la seva rectitud, i per haver estat un intel·lectual militant catòlic de pes. Era referent de la catalanitat i, per a molts catalans que viatjaven a l’illa, un pont d’entrada a la realitat cubana.

Aconseguir una entrevista amb l’hiperactiu Fríguls Ferrer era gairebé assolir un impossible, però invertint paciència i perseverança vam aconseguir entrar a la seva vida agitada, fa quatre anys, i entrevistar-lo. Si la mort no l’hagués sorprès, hauríem acabat un documental televisiu sobre els seus 60 anys de periodisme amb les anècdotes més sucoses: els viatges a l’Espanya franquista, el paper dels catòlics cubans a la revolució…

Juan Emilio era fill d’un barceloní i una cubana de Guanabacoa, filla de mataronins. Va portar una joventut altburgesa de col·legis privats -als escolapis catalanes-, viatges a Catalunya -el primer que feia era visitar el monument a Pitarra- i partits de tenis a l’exclussiu Vedado Tennis Club. Des de l’any 1951 era soci del casal català de l’Havana i el 1994 va publicar el llibre Catalanes en Cuba. Vivia amb passió les seves arrels i solia reivindicar els catalanocubans destacats que ell havia tractat, com el montblanquí Josep Conangla Fontanilles i el descendent de vilanovins Emilio Roig de Leuchsenring.

Salvat per catalanista

El seu pare tenia un pròsper comerç tèxtil al famós edifici de Las Ursulinas de l’Havana, i era membre del Centre Català, l’escissió independentista de la Sociedad de Beneficiencia de Naturales de Catalunya. Segons el periodista, el seu pare havia salvat la vida gràcies als seus sentiments catalanistes: «El 1949 es va inaugurar una empresa aèria que oferia l’itinerari l’Havana-Madrid-Barcelona, i el meu pare, molt il·lusionat, va comprar passatge per al primer vol. Però quan va anar a l’ambaixada espanyola a fer-se el visat, no l’hi van voler donar perquè figurava a la llista d’independentistes catalans. L’avió es va estavellar poc abans d’arribar a Madrid».

Fríguls Ferrer va veure publicada la seva primera crònica al diari Información el 14 de febrer del 1945, Sant Valentí, i per això feia la broma que sempre havia estat enamorat de la seva professió. Fríguls il·lustrava el seu bateig de foc amb una anècdota: el director, Santiago Claret, parent de sant Antoni Maria Claret, que havia estat arquebisbe de Santiago, el va fitxar com a jove intel·lectual catòlic perquè escrigués sobre temes de religió. Ara bé, amb quatre advertiments: «No podia escriure sobre comunistes perquè el director no volia cap vaga; sobre jueus, perquè bona part dels anunciants ho eren; sobre maçons, perquè el director era grau 33, ni sobre protestants». Dos anys més tard el diari rival, el conservador Diario de la Marina, el va fitxar.

 

icona_pdf

Clicar sobre aquesta icona per obrir el PDF de la pàgina 34 de l’Avui del 5.11.2007

 

Etiquetas: